Miquel Martí i Pol

Si parlo de la mort...

Si parlo de la mort és perquè em moro

i al capdevall més val parlar de coses

que hom coneix intensament. La meva

mort, per exemple, la tinc ben sebuda,

fa mol de temps que convivim i encara

conviurem molt de temps, fins que es resolgui

d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,

malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.

Llavors serà el moment de l'elegia

i algú hi haurà per fer-me el penegíric

(en català, si us plau, i en decasíl·labs)

que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.

Mentrestant parlo de la mort, tal volta

perquè és allò que tinc mes viu i pròxim,

per no caure en subtils pedanteries

que, fet i fet, no porten cap banda.

Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.

No es pot demanar més honradesa.

Miquel Martí i Pol