L'esperanto es una llengüa auxiliar artificial creada per el metge polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una década de treball, amb l'esperança de que es convertis en la llengüa universal.
El primer llibre publicat va ser "La lingvo internacia" (en espanyol, La llengua internacional). El pseudónim de Zamenhof, Doktoro Esperanto (Dr. Expectante), es va convertir en el nom de l'idioma.
Cap país ha adoptat l'esperanto com a llengua oficial. En la actualitat conta amb 100.000 y 2.000.000 parlants. Respecte als parlants natius, en 1996 había entre 1.000 y 10.000 parlants natius de l'esperanto.
El vocabulari es va extraure de molts idiomes. Algunes paraules noves tenen el seu origen en idiomes no indoeuropeus, com el japonés, per ser considerades internacionals. En canvi, la gran mayoría del vocabulari l'esperanto procedeix del llatí, les llenguas romaniques (principalment l'italia i el francés), l'alemà i l'anglés.
L'esperanto s'escriu amb una versió del alfabet llatí, que inclou 6 lletras amb un diacrític: ĉ ĝ, ĥ, ĵ, ŝ y ŭ (es decir, c, g, h, j, s circunfleo, i u breu). El alfabeto no incluye las letras q, w, x e y, excepte en noms extranjers no asimilats.
L'esperanto s'escriu amb una versió del alfabet llatí, que inclou 6 lletras amb un diacrític: ĉ ĝ, ĥ, ĵ, ŝ y ŭ (es decir, c, g, h, j, s circunfleo, i u breu). El alfabeto no incluye las letras q, w, x e y, excepte en noms extranjers no asimilats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada