dimarts, 22 d’abril del 2008

Teatre

Diu la llegenda, que a l'epoca medieval els habitants de tota una comarca estaben molt espantats, perque un horrible monstre, un drac ferotge i terrible, vivia molt aprop de la població...

Així comença l'obra de sant Jordi que es representarà demà, 23 d'abril al teatre de la vila. Aquesta obra teatral tan coneguda serà representada per els alumnes de 3r d'ESO. Porten moltes hores posant-se en la pell del personatge i aprent-se el paper. Fixar fins l'últim detall, estar ben cordinats, parlar clar, la vestimenta... Han dedicat molt de temps i esperem que us agradi. =)

http://www.setmanamedieval.org/llegenda.php

Els castellers

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera per formar castells humans.


Un castell està format per diferents parts, que tenen diferents funcions i maneres de construïr-se:
Pinya : és la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell. Els casters que forman la pinya.
Tronc : és la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l'alçada de les rengles.

Pom de dalt: Son els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l'acotxador(normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'enxaneta(que trepitja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest fa l'atleta és quan el castell està carregat).
Folre : es situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat.
Manilles: són els castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar als quarts.

Puntals: són els castellers situats sobre les manilles

divendres, 11 d’abril del 2008

Expressió

pag.144

12.Busca informació sobre les persones esmentades en l'entrevista, Pierre Deffontaines, Pierre Vilar i Quim Monzó. Escriu-ne una biografia. Després i segons el text, digues quines afirmacions es poden atribuir a cada un d'ells.

pàgina web de l'autor

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952.
Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d'Or, el dels Escriptors Catalans, el Trajectòria i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d'Or.
Ha escrit, amb Cuca Canals, els diàlegs de Jamón, jamón de Bigas Luna. Ha escrit El tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.
És col·laborador habitual del diari La Vanguardia i, ocasionalment, de Frankfurter Rundschau.




13.Esbrina en què consisteix el "sofregit" i la "picada", quins ingredients s'hi posen i de quins plats soles formar-ne la base o una part.

El sofregit és una salsa feta a base de verdures, principalment tomàquet i ceba, molt utilitzat en la gastronomia catalana com a base per a altres plats.

La picada ametlles torrades, avellanes, pinyons, nous, pa torrat, julivert, all, caldo i sal. En un morter triturem els alls pelats fins a formar una pasta. Després afegim el julivert picat, les ametlles picades, els pinyons, les avellanes y les nous. Un cop estigui tot ben barrejat i afegim una mica de pa torrat i una mica de caldo




14. Busca a internet informació del "Llibre del coq" que s'esmenta en l'entrevista i omple les dades següents:

AUTOR:
TÍTOL COMPLET:
ANY DE PUBLICACIÓ:
(ho buscaré més tard a casa, no trobo informació en aquests moments)

dimecres, 2 d’abril del 2008

Thomas Beatie, el primer home embarassat.

Thomas Beatie, un transsexual home casat, donarà a llum una nena l'estiu que ve després de diversos intents per quedar-se embarassat i després de patir el rebuig de la societat i la seva família.
Beatie, té l'aspecte actual del qual és el d'un home embarassat de cinc mesos, però conserva els organs reproductors femenins.
Aquesta parella formada fa més de deu anys sempre va voler tenir un bebè, però la dona de Beatie, Nancy, va patir una endometriosi fa 20 anys i per culpa de la malaltia se li va practicar una histerectomia. que li impedeix tenir fills.
Una vegada que van arribar una a situació econòmica acomodada tots dos van prendre la decisió que Beatie fos l'encarregat de gestar el bebè de la parella.





Tan sols és un home amb organs reproductors femenins.

divendres, 28 de març del 2008

Les llengües Europees

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'ongar l'estonià, el finès, i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes. les diverses, llengües caucàsiques, i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.


Les llengües oficials de la Unió Europea es van definir al Reglament 1 de 1958 del Consell de la CEE. Amb les corresponents modificacions posteriors , les llengües oficials són: anglès · alemany · castellà · danès · eslovac · eslovè · estoni · finès · francès · grec · hongarès · italià · letó · lituà · maltès · neerlandès · polonès · portuguès · suec · txec

L'1 de gener del 2007 es van afegir com a llengües oficials: búlgar, gaèlic irlandès i romanès.

A part de les onze llengües oficials a la Unió Europea (Alemany) que es parla a Bèlgica,Alemanya i Austria (Anglès) es parla al Regne UNit i a Irlanda, (Espanyol, Danès, Finès, Francès) es parla a Belgica i França (Holandès)es parla a Belgica i als paísos baixos (Grec Portuguès, Suec i Italià) es parlen a Suècia i FInlandia, 40 milions de persones parlen llengües minoritàries. Són llengües que, segons estudis recents fets públics a la Universitat de Vic, estan condemnades a desaparèixer d'aquí a mig segle si no canvien les polítiques lingüístiques. Entre aquestes llengües hi ha el català.



dimarts, 25 de març del 2008

Esperanto


L'esperanto es una llengüa auxiliar artificial creada per el metge polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una década de treball, amb l'esperança de que es convertis en la llengüa universal.

El primer llibre publicat va ser "La lingvo internacia" (en espanyol, La llengua internacional). El pseudónim de Zamenhof, Doktoro Esperanto (Dr. Expectante), es va convertir en el nom de l'idioma.

Cap país ha adoptat l'esperanto com a llengua oficial. En la actualitat conta amb 100.000 y 2.000.000 parlants. Respecte als parlants natius, en 1996 había entre 1.000 y 10.000 parlants natius de l'esperanto.

El vocabulari es va extraure de molts idiomes. Algunes paraules noves tenen el seu origen en idiomes no indoeuropeus, com el japonés, per ser considerades internacionals. En canvi, la gran mayoría del vocabulari l'esperanto procedeix del llatí, les llenguas romaniques (principalment l'italia i el francés), l'alemà i l'anglés.
L'esperanto s'escriu amb una versió del alfabet llatí, que inclou 6 lletras amb un diacrític: ĉ ĝ, ĥ, ĵ, ŝ y ŭ (es decir, c, g, h, j, s circunfleo, i u breu). El alfabeto no incluye las letras q, w, x e y, excepte en noms extranjers no asimilats.

La diversitat de llengües a Catalunya


Els membres del "Grup de l'Estuidi de Llengües Amenaçades" han trobat que entre la gent que viu a Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents.
Quan diem que a Catalunya es parlen pel cap baix unes 300 llengües, el que volem dir és que el nostre mapa lingüístic és molt més ric i divers que fa 50 anys, que a Catalunya es parlen llengües de gairebé tot el món, i que amb nosaltres hi conviuen persones procedents de més de 300 comunitats lingüístiques d'arreu del món.

Enllaç a la pàgina web de "Les Llengües a Catalunya". Aqui surten tots els tipues de llengües que es parlen actualment a Catalunya.
http://www.ub.edu/ling/inventari/llengues.html





M'esperava que sortis com a molt unes 100 llengües, m'he sorpres al veure això, ja que Catalunya no és gaire gran, sembla increible que en 32.114 Km2 és parlin unes 300 llengües.